Corria l´any 2004 quan les cerveses Moritz, després d´unes dècades hivernant, tornaven a rellançar la seva cervesa lager característica. Quan vam aconseguir passats uns mesos que Àngel es decidís a fer una primera comanda de mitjanes, doncs allò que passa, abandonem en bloc la novetat i tornem a la que possiblement sigui la pitjor cervesa del món: l´Estrella Dorada. I és que en definitiva la Moritz no deixa de ser una cervesa afruitada i aigualida fàcilment substituïble.
Però vet aquí que a totes les famílies hi ha una ovella negra i encara és el moment de que en Domènec renuncïi a la marca. Així, un cop plego de la feina al vespre i traspasso la porta del Terra Alta, allà el tenim, en Domènec, una ampolla de Moritz a sobre de la barra i la copa llarga i senyorial que l´acompanya a joc amb el seu tarannà. Un cop saludats (la cortesia sempre pel davant), si per una d´aquelles coses arribes amb companyia desconeguda, ben segur que en Domènec es permet de fotre-li un bon repàs de dalt a baix amb aquell seu aire de superioritat, per tot seguit, des de la seva considerable alçada, demanar-li el nom i començar la traducció al llatí, grec, arameu i si es deixa a l´alfabet cabalístic. També pot ser que estigui inspirat i ens sorprengui amb alguna classe magistral d´història de Catalunya.
Els dies de celebració de la festa de la Penya Clarete la presència d´en Domènec a la cuina sempre ha estat fonamental. Quan tots hem desertat i duem uns quants litres d´alcohol per dintre i per fora, en Domènec encara té esma per anar fent incursions a la cuina i continuar traient plats amb alguna cosa que portar-nos a la boca per intentar afrontar el Barça-Osasuna de rigor amb una certa integritat estomacal.
Així era i serà en Domènec.Salut i fins la propera Domènec!!!
Òscar
Entradas
